CIRURGIA DONA > CIRURGIA CORPORAL > AUGMENT DE MAMES
És possiblement la intervenció de cirurgia estètica més freqüent al nostre país, especialment entre les dones joves.
L'augment de mames està indicat especialment per a pits petits, asimètrics, caiguts, problemes de desenvolupament per raons congènites, o una disminució després d'un període d'embaràs o d'una pèrdua de pes. Poden corregir-se fàcilment amb una senzilla intervenció quirúrgica en la que s'implanten unes pròtesis. D'aquesta manera obtenim uns pits de forma i mida més estètics, i a la vegada d'aspecte i tacte natural.
L'augment de mames consisteix en la col·locació d'unes pròtesis de gel cohesiu de silicona d'alta qualitat al pit a través d'unes incisions estratègicament situades, amb l'objectiu de donar el volum i forma desitjats.
La mastopèxia (elevació de mames) és una de les cirurgies més sol·licitades per rejovenir els pits d'una dona que per diferents motius han sofert la caiguda de les mames, de manera que han perdut la fermesa que tenen en la joventut.
Hi ha tres tipus de tècniques, totes elles són senzilles. Cal utilitzar la més adequada a la complexió de la persona o al tipus de correcció a realitzar.
1) SUBMUSCULAR O RETROPECTORAL: darrere del múscul pectoral. És la més utilitzada, en un 90% dels casos, ja que dóna una major cobertura a la pròtesi, cau menys per l’efecte de la gravetat a mesura que passa el temps i existeix un menor risc de contractura capsular.
2) SUBGLANDULAR: sota la glàndula mamària. És la menys utilitzada, ja que amb el temps pot donar pitjors resultats: que pengi més la pròtesi, que es noti més la pròtesi i que hi hagi més possibilitats de contractura.
3) SUBFASCIAL: darrere d’una capa molt fina anomenada fàscia, que recobreix la part anterior del múscul pectoral. S’utilitza en un 10% dels casos, sobretot en persones esportistes. Amb el temps pot donar algun problema similar als de la subglandular.
Les pròtesis són de GEL COHESIU DE SILICONA. No s’han trobat estudis clínics que demostrin cap relació entre les pròtesis de silicona i l’aparició del càncer de mama.
Poden tenir forma RODONA o forma ANATÒMICA (de llàgrima), i poden ser de superfície llisa o texturada.
Els implants han evolucionat molt en els últims anys, principalment en els materials. Aquests varien segons el volum, textura, forma i qualitat. Durant la visita informativa, el doctor és la persona responsable d’indicar la pròtesi idònia en funció de la morfologia de cada pacient per aconseguir el resultat més estètic, si bé s’aconsegueix més naturalitat amb pròtesis anatòmiques.
Entre una hora i mitja i dues hores. Es realitza normalment sota anestèsia general i requereix un dia d’ingrés hospitalari. És recomanable que es realitzin drenatges limfàtics a partir de la primera setmana de l’operació per baixar la inflamació.
Normalment no es produeixen complicacions importants, però evidentment, com en tota cirurgia, hi poden haver alguns problemes: hemorràgies, infecció, mala cicatrització, asimetria mamària, problemes d’anestèsia (marejos, vòmits, mal de cap, contractura muscular). Si es realitza un postoperatori correcte i controlat, no té per què haver-hi complicacions.
Als 15 dies ja podem fer vida normal i començar a fer esport gradualment. S’ha de portar un sostenidor esportiu les 24 hores del dia durant les 2-3 primeres setmanes.
Sí. En principi no hi ha problema per a futures lactàncies en augments simples de mames.
Podem tenir molèsties els primers 3 dies i després les molèsties cedeixen molt.
Un cop s'hagi acabat el procés de cicatrització, i hagin desaparegut els hematomes i la inflamació, ja es pot prendre el sol a partir del mes de la intervenció. Cal posar protecció solar elevada en la zona de la cicatriu.
A partir de la setmana de la intervenció.